Les confederacions sindicals de Comissions Obreres (CCOO) i de la Unió General de Treballadors (UGT) hem adoptat la decisió d’iniciar un procés de mobilitzacions, que culminarà amb la celebració d’una vaga general el proper 29 de setembre, per a expressar el rebuig contundent dels treballadors i de les treballadores d’aquest país a les polítiques de retallades socials i supressió de drets dels treballadors decretades pel Govern, sota l’empara i excusa de directrius europees.
El Govern espanyol i els europeus han defraudat els ciutadans als quals representen. Els ajustaments econòmics brutals que s’estan adoptant com a teràpies de xoc per a eixir de la crisi econòmica, són injusts socialment, regressius laboralment, i equivocats econòmicament perquè comprometen les possibilitats de creixement econòmic i de creació d’ocupació.
El Govern espanyol, a més, s’ha esmenat a si mateix provocant un gir radical en la seua política econòmica i social que ara s’orienta de manera clara, en primer lloc, a una retallada severa de la despesa pública que recau fonamentalment sobre les esquenes dels treballadors i dels pensionistes;
en segon lloc, a una reducció de la inversió pública que frenarà el creixement econòmic i la creació d’ocupació, i que tindrà com a principals víctimes els treballadors en atur; i en tercer lloc, imposa una reforma laboral que elimina drets dels ciutadans en els seus llocs de treball.
Després d’una actuació irresponsable de les organitzacions empresarials, centrades exclusivament
a obtenir rèdits en l’abaratiment de les condicions de treball i l’afebliment dels treballadors, el Govern ha decidit optar per una desregulació laboral que pot continuar amb altres retallades socials i laborals.
La reforma laboral
en l’àmbit laboral.
Rebutgem les polítiques practicades pels governs de la Unió Europea al dictat dels mercats financers, els causants de la crisi, i que ara plantegen les polítiques d’ajustament a costa de reduir les condicions de vida i treball de la ciutadania europea.
Una economia que no crea ocupació no serveix als ciutadans, i uns governs que actuen contra els seus interessos, tampoc. Les organitzacions sindicals no estem disposades a acceptar polítiques
que se’ns presenten com les úniques possibles, basades en un determinisme fals, i que no són més que opcions de l’immobilisme i la resignació.
Hi ha altres opcions i altres polítiques. És necessari apostar per una Europa més social en la qual les negociacions socials deixen d’estar sotmeses a les forces del mercat. I a Espanya, UGT i CCOO convoquem una vaga general el 29 de setembre per a exigir:
El Govern espanyol i els europeus han defraudat els ciutadans als quals representen. Els ajustaments econòmics brutals que s’estan adoptant com a teràpies de xoc per a eixir de la crisi econòmica, són injusts socialment, regressius laboralment, i equivocats econòmicament perquè comprometen les possibilitats de creixement econòmic i de creació d’ocupació.
El Govern espanyol, a més, s’ha esmenat a si mateix provocant un gir radical en la seua política econòmica i social que ara s’orienta de manera clara, en primer lloc, a una retallada severa de la despesa pública que recau fonamentalment sobre les esquenes dels treballadors i dels pensionistes;
en segon lloc, a una reducció de la inversió pública que frenarà el creixement econòmic i la creació d’ocupació, i que tindrà com a principals víctimes els treballadors en atur; i en tercer lloc, imposa una reforma laboral que elimina drets dels ciutadans en els seus llocs de treball.
Després d’una actuació irresponsable de les organitzacions empresarials, centrades exclusivament
a obtenir rèdits en l’abaratiment de les condicions de treball i l’afebliment dels treballadors, el Govern ha decidit optar per una desregulació laboral que pot continuar amb altres retallades socials i laborals.
La reforma laboral
- No servirà per a crear ocupació.
- No reduirà la dualitat del mercat laboral i augmentarà la temporalitat.
- Facilita i abarateix l’acomiadament, perquè s’amplien les causes per fer-lo més fàcil i es redueixen els drets d’indemnització dels treballadors.
- Reforça el poder empresarial per a modificar unilateralment les condicions de treball (horaris, mobilitat geogràfica, funcional…)
- Debilita la negociació col·lectiva, facilitant a les empreses l’adopció de mesures de desvinculació salarial i la inaplicació de compromisos adquirits prèviament en els convenis col·lectius.
- Privatitza la gestió de l’atur i amplia el camp d’actuació de les empreses de treball temporal als sectors de risc i a l’ocupació pública.
en l’àmbit laboral.
Rebutgem les polítiques practicades pels governs de la Unió Europea al dictat dels mercats financers, els causants de la crisi, i que ara plantegen les polítiques d’ajustament a costa de reduir les condicions de vida i treball de la ciutadania europea.
Una economia que no crea ocupació no serveix als ciutadans, i uns governs que actuen contra els seus interessos, tampoc. Les organitzacions sindicals no estem disposades a acceptar polítiques
que se’ns presenten com les úniques possibles, basades en un determinisme fals, i que no són més que opcions de l’immobilisme i la resignació.
Hi ha altres opcions i altres polítiques. És necessari apostar per una Europa més social en la qual les negociacions socials deixen d’estar sotmeses a les forces del mercat. I a Espanya, UGT i CCOO convoquem una vaga general el 29 de setembre per a exigir:
- Una política que reduïsca el dèficit públic mitjançant l’increment dels ingressos i no mitjançant la reducció de la despesa, i planificar el compliment dels objectius de dèficit del Pacte d’Estabilitat i Creixement de la Unió Europea en terminis compatibles amb la reactivació econòmica i la creació d’ocupació.
- La retirada d’una reforma laboral lesiva que facilita l’acomiadament i empitjora les condicions de treball.
- Defensar la negociació col·lectiva com a marc de protecció de les condicions de treball, enfront dels intents d’atribuir a les empreses la capacitat d’incomplir els acords aconseguits de manera unilateral.
- Defensar el sistema públic de pensions com a eix central del nostre sistema de protecció social, i la seua adequació a l’evolució social exclusivament amb acord polític i social.
- Exigir una nova política fiscal, que reforce l’estructura d’ingressos de l’Estat, recuperant impostos suprimits i apostant per una recaptació major basada en la progressivitat fiscal, alhora que es combat amb major determinació i mitjans el frau fiscal que llasta la nostra economia i assoleix taxes que pràcticament dupliquen la mitjana de la Unió Europea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada