PER QUÈ VOLEM UNA OPORTUNITAT?

Perquè som el vostre futur. Tant fàcil i tantcomplicat! Som joves, tenim ganes de tirar endavant, tenim la formació, tenim l’empenta,tenim el món! 

Ens han etiquetat de generació ni-ni, de lageneració millor formada, de la primera generació en pitjors condicions que elsnostres pares, ens han recriminat que no ens emancipem, que emigrem, que nolluitem, que no tenim consciència de classe…

Potser és que l’únic que necessitem és unaoportunitat. Sabem fer moltes coses, les sabem fer bé i ho volem demostrar! Sique lluitem, i és més, lluitem per nosaltres, per una jubilació digna delsnostres pares i mares, per les pensions dels nostres avis i àvies, i pel futurdels nostres fills i filles. Per la memòria dels que ens han fet arribar finsaquí, que ens han garantit una formació pública i de qualitat, una “democràcia”,uns horaris laborals de 8 hores, vacances retribuïdes,… i per retornar-ho alsnostres fills i filles.

Estem cansats i cansades de què ens diguin queno ens movem. No és veritat. La gran majoria de nosaltres lluitem i molt. Estemorganitzats i organitzades i som conscients que ens estan prenent el poc que teníem  i que és tasca nostra recuperar-ho. I usassegurem que ho fem i ho farem.  

Les taxes d’atur juvenil sobrepassen el 50% i nosaltresnomés volem aquesta oportunitat que ens obri les portes a col·laborar en un mónmillor, socialment més just, amb una democràcia real, on es valori les personesper la seva capacitat i no pel què representen. Només volem una oportunitat.

NO VOLEM FELICITACIONS, VOLEM DRETS!

En aquests dies on es repeteixen els actes de commemoració al Dia de la Dona Treballadora, i on les felicitacions per ser dona i per ser treballadora sonen constantment, potser valdria la pena parar-se un segon, i reflexionar sobre allò que també tant es diu: i perquè un dia de la dona i no un de l’home? Doncs bé, sempre que ens feliciteu per a ser dones, aquest tipus d’actes es perpetuaran.

No volem que ens feliciteu per haver nascut dones; volem drets; i no volem el dret de tenir-ho tot, de ser tractades com a deeses, de creure’ns millors; no. Volem els mateixos drets que els homes. Tant simple, i a la vegada, tant complicat com això. No volem ser ciutadanes de segona. Volem que se’ns valori per la feina que fem, per la capacitat que tenim; no per ser dones. No volem més respecte que els homes, volem el mateix. No pretenem ser o significar millors, volem ser iguals. Volem viure en igualtat, volem treballar en igualtat.

I aquesta, no és una lluita contra els homes, sinó sovint, contra nosaltres mateixes. Contra allò que s’ha inculcat i que es repeteix cada dia des de l’escola, des dels llocs de treball, des del Govern. Si, si, des del Govern. Com pot ser, sinó que, la vicepresidenta del Govern de l’estat retornés al seu lloc de treball 8 dies després de donar a llum. Quin era el missatge que volia “subtilment” imposar? Sóc dona, i veieu com no necessitem 4 mesos de maternitat per a recuperar-nos d’un part? Empresaris i empresàries (sobretot empresaris), si teniu alguna dona que respecte el seu dret legítim als 4 mesos de descans per maternitat, tingueu clar que és molt poc treballadora, que quan pugueu, acomiadeu-la, i a més, busqueu un motiu o empareu-vos en la nova reforma laboral i gairebé ho fareu gratuïtament!

Aquest Govern, que tant s’omple la boca amb mesures promotores d’ocupació per a joves, per a aturats de llarga durada, busquen que retornem a la cuina i a procrear. Aquesta ha de ser la funció de les dones. Doncs bé, lamentem comunicar-los que, mentre existim els i les que creiem en una igualtat real, de veritat, no de paper ni de felicitacions; això no serà possible. Seguirem lluitant, seguirem estant al peu del canó, seguirem vencent!

Ells són responsables de la #reformalaboral. No faran vaga!

Aquests són els cartells que pertanyen a la nostra darrera campanya per a promocionar la vaga general del proper 29 de març. Tots ells mostren els rostres d'alguns dels que, d'una forma o altre, són responsables d'aquesta reforma laboral que ens retalla i suprimeix alguns dels drets socials que s'han aconseguit els darrers anys de lluita social i sindical. Ja sigui com a autors directes, com a còmplices d'aquesta pel seu suport explicit o en el cas d'altres pel llast econòmic i social que suposa haver de mantenir-los en el seus carrecs vitalicis.

És obvi que tota aquesta gent no farà vaga, primerament perquè molts d'ells primer s'haurien de posar a treballar. I tu, ets com ells?

Cap agressió sense resposta!

El passat divendres va tenir lloc una nova agressió feixista. Un grup de fins a 15 neonazis totalment organitzats van comparèixer, armats amb pals i bengales a les portes de la coneguda sala Stroika, on s'hi tenia que celebrar una jornada totalment festiva i reivindicativa, amb concerts dels grups KOP i Non Servium, coneguts pel seu caràcter obertament antifeixista.

El grup de 15 violents neonazis va agredir a 3 dels joves que es disposaven a gaudir d'una nit de música, enviant-los a tots 3 a l'hospital i deixant-ne un en estat de coma. Tanmateix varen tractar d'incendiar un vehicle estacionat prop de la sala de concerts.

Aquest acte tan covard, que el CME ha qualificat de “baralla”, és una mostra més de que la ultra-dreta és present a casa nostra, i que segueix actuantamb total impunitat.

A l'Assemblea de Girona de l'Avalot-Joves de la UGT de Catalunya, ens escandalitza que actes com aquest, amb prou feines acabin arribant als mitjans de comunicació com a un retall a la secció de successos, quan suposen un flagrant atac contra la llibertat de les persones, i dels seus drets. El dret a pensar i a reivindicar una societat més justa per a tots i totes.

Som una entitat de caire sindical, però alhora defensem una societat més justa, lluitant per la llibertat de les persones, la igualtat social i el respecte. Fet que ens situa automàticament a les antípodes ideològiques dels agressors neonazis que han actuat a Manresa.

Per això mateix, volem fer ressò d'aquesta notícia, i aportar el nostre gra de sorra per a que aquest acte no passi desapercebut. Si lluitem per una societat més justa, no podem permetre que els violents actuïn mentre mirem cap a una altra banda. Ja que aquest cop ha tocat a 3 joves innocents en un concert a Manresa, però demà ens pot tocar a qualsevol dels qui dia rere dia, sortim al carrer sense amagar la nostra identitat i defensant unes idees de forma pacífica.

Des de l'Assemblea de Girona d'Avalot-Joves de la UGT de Catalunya, volem mostrar tot el nostre suport als 3 joves agredits a Manresa.

Cap agressió sense resposta!