PER QUÈ VOLEM UNA OPORTUNITAT?

Perquè som el vostre futur. Tant fàcil i tantcomplicat! Som joves, tenim ganes de tirar endavant, tenim la formació, tenim l’empenta,tenim el món! 

Ens han etiquetat de generació ni-ni, de lageneració millor formada, de la primera generació en pitjors condicions que elsnostres pares, ens han recriminat que no ens emancipem, que emigrem, que nolluitem, que no tenim consciència de classe…

Potser és que l’únic que necessitem és unaoportunitat. Sabem fer moltes coses, les sabem fer bé i ho volem demostrar! Sique lluitem, i és més, lluitem per nosaltres, per una jubilació digna delsnostres pares i mares, per les pensions dels nostres avis i àvies, i pel futurdels nostres fills i filles. Per la memòria dels que ens han fet arribar finsaquí, que ens han garantit una formació pública i de qualitat, una “democràcia”,uns horaris laborals de 8 hores, vacances retribuïdes,… i per retornar-ho alsnostres fills i filles.

Estem cansats i cansades de què ens diguin queno ens movem. No és veritat. La gran majoria de nosaltres lluitem i molt. Estemorganitzats i organitzades i som conscients que ens estan prenent el poc que teníem  i que és tasca nostra recuperar-ho. I usassegurem que ho fem i ho farem.  

Les taxes d’atur juvenil sobrepassen el 50% i nosaltresnomés volem aquesta oportunitat que ens obri les portes a col·laborar en un mónmillor, socialment més just, amb una democràcia real, on es valori les personesper la seva capacitat i no pel què representen. Només volem una oportunitat.

NO VOLEM FELICITACIONS, VOLEM DRETS!

En aquests dies on es repeteixen els actes de commemoració al Dia de la Dona Treballadora, i on les felicitacions per ser dona i per ser treballadora sonen constantment, potser valdria la pena parar-se un segon, i reflexionar sobre allò que també tant es diu: i perquè un dia de la dona i no un de l’home? Doncs bé, sempre que ens feliciteu per a ser dones, aquest tipus d’actes es perpetuaran.

No volem que ens feliciteu per haver nascut dones; volem drets; i no volem el dret de tenir-ho tot, de ser tractades com a deeses, de creure’ns millors; no. Volem els mateixos drets que els homes. Tant simple, i a la vegada, tant complicat com això. No volem ser ciutadanes de segona. Volem que se’ns valori per la feina que fem, per la capacitat que tenim; no per ser dones. No volem més respecte que els homes, volem el mateix. No pretenem ser o significar millors, volem ser iguals. Volem viure en igualtat, volem treballar en igualtat.

I aquesta, no és una lluita contra els homes, sinó sovint, contra nosaltres mateixes. Contra allò que s’ha inculcat i que es repeteix cada dia des de l’escola, des dels llocs de treball, des del Govern. Si, si, des del Govern. Com pot ser, sinó que, la vicepresidenta del Govern de l’estat retornés al seu lloc de treball 8 dies després de donar a llum. Quin era el missatge que volia “subtilment” imposar? Sóc dona, i veieu com no necessitem 4 mesos de maternitat per a recuperar-nos d’un part? Empresaris i empresàries (sobretot empresaris), si teniu alguna dona que respecte el seu dret legítim als 4 mesos de descans per maternitat, tingueu clar que és molt poc treballadora, que quan pugueu, acomiadeu-la, i a més, busqueu un motiu o empareu-vos en la nova reforma laboral i gairebé ho fareu gratuïtament!

Aquest Govern, que tant s’omple la boca amb mesures promotores d’ocupació per a joves, per a aturats de llarga durada, busquen que retornem a la cuina i a procrear. Aquesta ha de ser la funció de les dones. Doncs bé, lamentem comunicar-los que, mentre existim els i les que creiem en una igualtat real, de veritat, no de paper ni de felicitacions; això no serà possible. Seguirem lluitant, seguirem estant al peu del canó, seguirem vencent!