Les confederacions sindicals de
Comissions Obreres (
CCOO) i de la
Unió General de Treballadors (
UGT) hem adoptat la decisió d’iniciar un procés de mobilitzacions, que culminarà amb la celebració d’una vaga general el proper 29 de setembre, per a expressar el rebuig contundent dels treballadors i de les treballadores d’aquest país a les polítiques de retallades socials i supressió de drets dels treballadors decretades pel Govern, sota l’empara i excusa de directrius europees.
El Govern espanyol i els europeus han defraudat els ciutadans als quals representen. Els ajustaments econòmics brutals que s’estan adoptant com a teràpies de xoc per a eixir de la crisi econòmica, són injusts socialment, regressius laboralment, i equivocats econòmicament perquè comprometen les possibilitats de creixement econòmic i de creació d’ocupació.
El Govern espanyol, a més, s’ha esmenat a si mateix provocant un gir radical en la seua política econòmica i social que ara s’orienta de manera clara, en primer lloc, a una retallada severa de la despesa pública que recau fonamentalment sobre les esquenes dels treballadors i dels pensionistes;
en segon lloc, a una reducció de la inversió pública que frenarà el creixement econòmic i la creació d’ocupació, i que tindrà com a principals víctimes els treballadors en atur; i en tercer lloc, imposa una reforma laboral que elimina drets dels ciutadans en els seus llocs de treball.
Després d’una actuació irresponsable de les organitzacions empresarials, centrades exclusivament
a obtenir rèdits en l’abaratiment de les condicions de treball i l’afebliment dels treballadors, el Govern ha decidit optar per una desregulació laboral que pot continuar amb altres retallades socials i laborals.
La reforma laboral- No servirà per a crear ocupació.
- No reduirà la dualitat del mercat laboral i augmentarà la temporalitat.
- Facilita i abarateix l’acomiadament, perquè s’amplien les causes per fer-lo més fàcil i es redueixen els drets d’indemnització dels treballadors.
- Reforça el poder empresarial per a modificar unilateralment les condicions de treball (horaris, mobilitat geogràfica, funcional…)
- Debilita la negociació col·lectiva, facilitant a les empreses l’adopció de mesures de desvinculació salarial i la inaplicació de compromisos adquirits prèviament en els convenis col·lectius.
- Privatitza la gestió de l’atur i amplia el camp d’actuació de les empreses de treball temporal als sectors de risc i a l’ocupació pública.
En definitiva, el
Govern ha posat el poder de l’Estat al servei dels qui exigeixen “flexibilitat” en el mercat de treball, i tot i així consideren aquesta reforma insuficient perquè en realitat no volen més flexibilitat, la volen tota. Quan s’exigeixen menys cotitzacions socials, menys cost de l’acomiadament, menys tutela judicial, menys negociació col·lectiva, menys regulació de la contractació, allò que s’està reclamant en realitat és la desregulació absoluta del mercat de treball, o l’aplicació en aquest àmbit de les polítiques neoliberals que han fracassat estrepitosament en els mercats financers, que són la causa d’aquesta crisi, i que ens abocaria a una situació tercermundista
en l’àmbit laboral.
Rebutgem les polítiques practicades pels governs de la Unió Europea al dictat dels mercats financers, els causants de la crisi, i que ara plantegen les polítiques d’ajustament a costa de reduir les condicions de vida i treball de la ciutadania europea.
Una economia que no crea ocupació no serveix als ciutadans, i uns governs que actuen contra els seus interessos, tampoc. Les organitzacions sindicals no estem disposades a acceptar polítiques
que se’ns presenten com les úniques possibles, basades en un determinisme fals, i que no són més que opcions de l’immobilisme i la resignació.
Hi ha altres opcions i altres polítiques. És necessari apostar per una Europa més social en la qual les negociacions socials deixen d’estar sotmeses a les forces del mercat. I a Espanya, UGT i CCOO convoquem una vaga general el 29 de setembre per a exigir:
- Una política que reduïsca el dèficit públic mitjançant l’increment dels ingressos i no mitjançant la reducció de la despesa, i planificar el compliment dels objectius de dèficit del Pacte d’Estabilitat i Creixement de la Unió Europea en terminis compatibles amb la reactivació econòmica i la creació d’ocupació.
- La retirada d’una reforma laboral lesiva que facilita l’acomiadament i empitjora les condicions de treball.
- Defensar la negociació col·lectiva com a marc de protecció de les condicions de treball, enfront dels intents d’atribuir a les empreses la capacitat d’incomplir els acords aconseguits de manera unilateral.
- Defensar el sistema públic de pensions com a eix central del nostre sistema de protecció social, i la seua adequació a l’evolució social exclusivament amb acord polític i social.
- Exigir una nova política fiscal, que reforce l’estructura d’ingressos de l’Estat, recuperant impostos suprimits i apostant per una recaptació major basada en la progressivitat fiscal, alhora que es combat amb major determinació i mitjans el frau fiscal que llasta la nostra economia i assoleix taxes que pràcticament dupliquen la mitjana de la Unió Europea.
NO a l’acomiadament més fàcil i barat
NO a la temporalitat abusiva
NO a donar més poder als empresaris
NO a la congelació de les pensions
NO a les retallades salarials i socials
PER UNA EIXIDA JUSTA I EQUILIBRADA DE LA CRISI
